23.11.18

La crisi dels valors democràtics a la Unió Europa

El passat divendres 23 de novembre, l'eurodiputat d'ICV Ernest Urtasun va participar en un acte públic organitzat per la delegació mataronina de la Fundació Nous Horitzons que va tenir lloc a la sala d'actes de la Fundació Iluro. Montse Sòria va ser l'encarregada de conduir el debat i presentar-lo.

Ernest Urtasun va iniciar la seva intervenció insistint en la necessitat que es comenci a parlar d'Europa, tenint en compte que les eleccions al Parlament Europeu del proper mes de maig seran segurament les més importants, per tots els esdeveniments que estan tenint lloc al nostre continent. Cal tenir en compte que hi ha moltes incerteses sobre quina serà la majoria que resulti dels comicis, amb la implosió del sistema de partits tradicional. Fins ara, i des del final de la Segona Guerra Mundial, hi havia un consens entre democratacristians i socialdemòcrates, però aquest consens no està clar que pugui continuar donant-se. L'origen de tot plegat és la ruptura del contracte social que existia al voltant de l'estat del benestar, que va ser el gran acord de la postguerra, junt amb el sistema de llibertats que va sorgir després de 1945.

Urtasun va fer referència a una cosa que sempre explica el polític italià Nichi Vendola, qui considera que els valors de la Unió Europea sorgeixen bàsicament de dues fonts: l'herència de la Il·lustració i l'herència del Moviment Obrer. En el cas d'Espanya, sempre havia existit una aspiració a formar part del projecte europeu, tenint en compte que la dictadura franquista es va allargar fins al 1975. Ara, però, sense les llibertats ni la promesa d'una vida digna, aquest projecte europeu no pot ser possible, tenint en compte que la Unió Europea ha jugat un paper clau en la crisi dels darrers anys, doncs les institucions s'han posat al servei del programa de la Troika.

El moviment del 15-M va articular la indignació, i aquest fet és determinant per què no s'hagi produït un ascens de l'extrema dreta com el que ha tingut lloc a altres països. Com diu Íñigo Errejón, el 15-M va representar un cordó sanitari contra l'extrema dreta. Ara, el gran error davant el que ens trobem és haver de triar únicament entre dues opcions: la defensa del model actual neoliberal en contraposició a la ultradreta, un model representat per Macron, i el projecte que ofereix aquesta extrema dreta. La tasca d’un projecte d'esquerres és ser capaços de trencar amb aquesta dicotomia que ens porta al desastre. La Unió Europea ha de ser un projecte pel qual cal seguir lluitant, però on s'han d'introduir reformes, com les que proposen els partits verds arreu d'Europa o la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, o a casa nostra Unidos Podemos, els Comuns, etc. en front del neoliberalisme i l'extrema dreta. No té cap sentit dir que volem desmuntar totes les institucions de la Unió Europea, quan a dia d'avui encara no es compleix la Carta dels Drets Fonamentals, i cal lluitar per què es faci. En aquest sentit, cal treballar per canviar la política econòmica, per exigir que es compleixin les directives en matèria mediambiental, en habitatge, etc. Hi ha molts temes relacionats amb la vida real de les persones que hem d'abordar i hem de donar la batalla.

Urtasun també es va referir a la necessitat d'afrontar des de les esquerres els temes identitaris de cara. En aquest sentit, va explicar que l'extrema dreta està aprofitant-se d'aquesta qüestió i les esquerres hauríem d'encarar-la de forma diferent, defensant un altre tipus d'identitat, basada en els drets, la democràcia i la solidaritat. L'eurodiputat d'ICV va reivindicar la necessitat d'un programa polític de canvi radical a la Unió Europea. Va reconèixer que, si socialdemòcrates i democratacristians no sumen al proper Parlament Europeu, hi ha el risc a curt termini que es normalitzi l'extrema dreta i es pacti amb aquesta, un fet que seria molt perillós i que les esquerres hauríem d'estar en disposició d'evitar. Per tot això, és molt necessari que tinguem una gran presència al Parlament Europeu, i també que hi hagi governs progressistes als diferents estats membres. Per això, va dir Urtasun, cal que des de les esquerres i els Verds fem dues contribucions bàsiques a la Unió Europea: la primera consistiria en contribuir amb un grup nombrós al Parlament Europeu, per evitar les temptacions de pactar amb l'extrema dreta per part dels dos grups que fins ara han estat majoritaris. Calen veus fresques. En segon lloc, calen governs estatals de canvi que demostrin que es poden fer altres tipus de polítiques, i que representin els seus ciutadans i ciutadanes al Consell Europeu.

En el torn de paraules, diferents persones del públic van intervenir per demanar que Urtasun contestés diverses qüestions. Respecte de la crisi migratòria que s'ha viscut a Europa en els últims mesos, l'eurodiputat va explicar que a Catalunya i a Espanya la batalla ideològica sobre aquest tema està guanyada, perquè és popular l'acollida d'immigrants. Cal tenir en compte que això no passa a tots els països d'Europa, i això parla molt bé de la nostra societat. Per a Urtasun, el gran desastre de la crisi dels refugiats és que no s'ha donat una resposta conjunta a nivell europeu, ja que no hi ha hagut un sistema d'acollida i repartiment organitzat entre els diferents estats membres de la Unió.

Respecte del Brèxit, Urtasun va afirmar que la victòria del sí al referèndum va ser una mala notícia. Cal recordar que el gran tema de la campanya va ser el control fronterer, i això representa un desastre, tenint en compte que vivim en un món cada cop més globalitzat en que cal cooperació, i ara el Regne Unit decideix marxar i veu que això li comportarà una sèrie de problemes greus en matèria d'estat del benestar i drets. Si el 2021 no s'acaba trobant una solució al Brèxit, el Regne Unit haurà de seguir a la Unió Duanera com fins ara, però sense estar representat a les institucions de la Unió Europea per poder-hi influir. L'acord que s'està discutint ara mateix sobre el Brèxit no ens agrada, però en un moment determinat els parlamentaris i les parlamentàries ens hi haurem de pronunciar. En aquest sentit, el pitjor seria una sortida del Regne Unit sense acord, i per això aquest acord que ara mateix s'està posant sobre la taula és millor que res.

Sobre el projecte d'exèrcit europeu, Urtasun va explicar que la proposta que hi ha sobre la taula no li agrada. Va explicar que el seu grup sempre ha portat en el programa electoral la necessitat d'un exèrcit europeu, però que serveixi per ocupar l'espai dels exèrcits nacionals i racionalitzar els recursos destinats a defensa. La creació d'un exèrcit europeu en cap cas no pot servir per destinar-hi més recursos i per què hi hagi més militars arreu de la Unió.

Per finalitzar, Ernest Urtasun va afirmar que en la propera legislatura al Parlament Europeu cal una aliança de totes les forces progressistes i que cal lluitar per arribar a aquest horitzó, també amb la col·laboració dels socialdemòcrates.