16.02.17

Presentació de la Revista Nous Horitzons "Montserrat Roig: entre nosaltres" a Mataró

La senadora i coordinadora del número Maria Freixanet va ser l'encarregada de glossar la figura de la polifacètica escriptora, desapareguda fa vint-i-cinc anys

Dijous 16 de febrer de 2017, es va presentar a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró el monogràfic "Montserrat Roig: entre nosaltres". Maria Freixanet, senadora d'En Comú Podem i coordinadora del monogràfic, va ser l'encarregada de glossar la figura de la polifacètica escriptora barcelonina, desapareguda fa vint-i-cinc-anys. Va presentar l'acte Montse Sòria, de la delegació mataronina de la Fundació Nous Horitzons, i també hi va participar Ana García, de la Vocalia de Dones Laia l'Arquera.

L'acte va tenir un fil conductor: lluitar contra la desmemòria, una malaltia que està afectant la necessària connexió de sabers intergeneracionals, no només en el camp de l'activisme polític, sinó també cultural, especialment el literari i periodístic. I Montserrat Roig simbolitza millor que ningú aquest vessant polièdrica. Maria Freixanet va insistir en aquest aspecte: hi ha tota una generació, al cap de vint-i-cinc anys de la mort de Montserrat Roig, que la desconeix. Com és que la generació jove no coneix la Montserrat Roig? Què diria ella sobre la situació que estem vivim ara? Aquesta és una pregunta que es fan molts seguidors de l'escriptora, que era un referent moral molt sòlid.

Montserrat Roig va ser en vida tota una brúixola: activista política, psuquera de tota la vida sense ser militant orgànica, però tenint més ADN psuquero que ningú, escriptora, periodista i feminista conseqüent. Per sobre de tot, va ser una persona coratjosa i valenta que afrontava les contradiccions de tot activisme i de la realitat en carn viva.

Maria Freixanet es va centrar en els cinc apartats principals del monogràfic que ella ha coordinat. Tal com va explicar, Montserrat Roig provenia d'una família benestant i culta. De petita, va viure l'antifranquisme a casa seva. Volia ser escriptora de ben jove, i va treballar moltíssim per millorar en el seu ofici. Es va donar a conèixer, però, com a periodista. Practicava un periodisme molt peculiar que es va palesar en el circuit català de TVE amb el seu programa "Personatges", on desenvolupava entrevistes de temps pausat, llargues i exhaustives, on exhibia el seu posat més seductor. Més endavant, en els seus articles regulars a la premsa escrita, era especialista a tractar temes sobre la vida quotidiana, on enllaçava reflexions de llarg abast amb temes punyents, des de la pornografia infantil fins a la situació material i anímica de les preses del centre penitenciari de dones de Wad-Ras. En el camp específicament literari, va guanyar el premi Victor Català l'any 1971. Les seves obres estaven normalment ubicades a la Barcelona de l'Eixample, geografia que ella coneixia molt bé.

La seva ànsia de coneixement i de perspectiva humana la va portar per viaranys insospitats. Va rebre un encàrrec periodístic, un més, però que ella el va convertir en un leitmotiv: "Els catalans als camps nazis". Pensava que seria un encàrrec de curt abast, però va acabar durant cinc anys i va esdevenir un treball pioner al nostre país. Fins i tot Neus Català, la més veterana supervivent dels camps de concentració, va reconèixer que va ser gràcies a Montserrat Roig que va donar sentit polític al seu captiveri i no només en un record privat. I com la Neus Català, també moltes altres persones.

En aquest monogràfic no podia faltar la referència obligada a la seva militància feminista. Va abastar tots els angles, des de el vessant acadèmica fins a l'àmbit literari l'activisme. Sempre heterodoxa de la militància psuquera, molt lliure, va participar de forma destacada en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. I va participar en moltes xerrades sobre la dona i el sexe. Com aquí a Mataró, a l'Associació de Veïns de Mataró Centre, en unes jornades organitzades per la Vocalia de dones de l'entitat.

Des de la vessant més personal, Maria Freixanet va explicar en la seva intervenció que quan se li va diagnosticar càncer de mama ni per un moment va pensar que no el superaria. I va fer d'aquesta situació un motiu més per a l'activisme. Fins i tot en aquell estat va promoure taules rodones arreu del país per fer prendre consciència de la necessitat que el Servei de Salut de Catalunya realitzés mamografies gratuïtes com a prevenció de la malaltia.

El col·loqui posterior a les intervencions inicials es va centrar a comentar les seves visites a Mataró per persones que l'havien tractat personalment, i també en denunciar el sectarisme de les polítiques culturals del pujolisme. Com és possible que Montserrat Roig, amb la seva potència literària, no sigui avui autora de referència per als estudiants de secundària, per exemple?