17.10.18

Presentació del darrer número de la Revista Nous Horitzons "L'escola catalana, al cor"

El darrer número de Nous Horitzons, monogràfic dedicat a l'escola catalana, va comptar amb la participació del director de la Revista, Marc Parés, del coordinador del número, Miquel Àngel Essomba i de dues de les autores que hi han participat, Carme Tolosana i Anna Camps.

El passat dimecres 17 d'octubre es va presentar "L'escola catalana, al cor" l'inici de l'acte va anar a càrrec del director de la Revista Nous Horitzons, Marc Parés qui va parlar sobre la necessitat del número i en la fermesa que cal, més que mai, defensar la idea de Catalunya un sol poble.


Per la seva banda Miquel Àngel Essomba, coordinador del número, va agrair a tots els autors i autores les col·laboracions i va presentar l'estructura de la revista. Essomba ens diu que parlar d'escola catalana ens situa a inicis del segle XX i que així ho reflecteix la revista en el seu apartat diagnòstic. El segon missatge que transmet la revista és el fet que el model d'escola catalana té molt futur, davant del qüestionament interessat, i els continus atacs al model lingüístic i al model pedagògic. Essomba ens parla d'altres amenaces que justifiquen el model, i reivindica que l'escola ha de ser un espai de tasca compartida d'una comunitat. Va acabar la seva intervenció explicant el dèficit democràtic amb l'aplicació de la LOMCE 2013 amb el retall de les competències dels consells escolars, i d'una altra amenaça important que cal combatre a tota costa, la del retorn del racisme, la intolerància i la xenofòbia.


Carme Tolosana va parlar de la laïcitat a l'escola catalana. Comença explicant el concepte d'escola inclusiva, la que ofereix igualtat d'oportunitats i que no exclou ningú per cap mena d'ideologia, condició... segons Tolosana això no es dóna del tot perquè el fet que les escoles concertades estableixin paràmetres per l'admissió d'alumnes ja no la fa inclusiva. En aquest sentit Tolosana ens fa notar com l'església catòlica va intervenir en la llei general d'educació, la primera llei que es fa abans de la transició, i aquesta característica limita l'escola inclusiva. Per tant Tolosana conclou que el concepte d'escola inclusiva és més un desig que no pas una fita aconseguida.


Anna Camps ens va parlar sobre la situació de l'ensenyament del català a l'escola, ens fa notar que "... en el moment actual, cal ser molt prudent de no jugar amb les llengües", Catalunya és un país bilingüe, vol dir que els ciutadans dominen les dues llengües. Camps va recordar el debat el 1983 sobre la llei de normalització lingüística, on els plantejaments que es van proposar van ser: separar els alumnes per escoles; la introducció de la llengua de forma progressiva i el model proposat i defensat pel PSUC de no separar els nens per llengua.


Camps ens explica perquè es va implantar el model d'immersió lingüística, els nens que tenien com a llengua familiar el castellà aprenien el català amb un bon nivell en acabar l'escola, a diferència dels que tenien el català que per "immersió" sí que acabaven parlant el castellà. De fet hi havia una diferència de classe, els immigrants. A Catalunya va haver-hi un interès molt gran per l'ensenyament bilingüe per part del professorat i la comunitat educativa, Camps ens va explicar que en aquells moments hi havia unes condicions molt positives per la recuperació del català a l'escola, amb la implicació de la comunitat educativa, dels moviments de renovació pedagògica que en aquells moments lligava la renovació metodològica amb la llengua, va haver-hi un esforç enorme per fer un canvi a l'escola, en comparació amb la situació actual, amb una major complexitat, on les condicions que es donaven abans no hi són. Camps va acabar la seva intervenció dient que utilitzar la llengua contra un model lingüístic que el que pretén és donar les mateixes condicions d'oportunitats a tothom és molt perillós.