13.02.19

Ciutats més justes contra les desigualtats socials

Dimecres 13 de febrer va tenir lloc a Mataró la xerrada a càrrec de Ricard Gomà, expert en polítiques publiques i ex regidor d’ICV a l’Ajuntament de Barcelona, sobre les desigualtats socials

El professor i expert en polítiques publiques, Ricard Gomà, davant d’un auditori de més de quaranta persones, ha plantejat la pregunta que a tres mesos de la convocatòria d’eleccions locals la ciutadania hauria de fer-se: Què es pot fer des del món local, des de la inclusió social? Com podem fer front a les desigualtats socials? Com es poden implementar polítiques transformadores que promoguin més justícia social?

L’exposició de Ricard Gomà, després de la presentació de Montse Sòria, s’ha iniciat amb una diagnosi amb una mirada social: Què ens trobem? I Quines respostes podem donar?

Gomà ha afirmat de forma rotunda que no estem en èpoques de canvi sinó que estem assistint a un canvi d’època. No entendre això significa cometre un error greu, doncs tots els fenòmens “nous” han vingut per a quedar-se, car estem davant una complexitat sense precedents, tant en la forma de relacionar-nos, en la manera de consumir, en la manera de comunicar-nos, etc.

La segona afirmació-reflexió que ha llençat ha consistit en confirmar que no hem sabut superar els desequilibris econòmics malgrat que ja fa tres dècades que es va universalitar la sanitat i l’educació, les dues grans potes de les polítiques públiques. Per tant, estem assistint a una persistència de la desigualtat. No hem millorat l’índex GINI de desigualtat social d’ençà el 2007, bo i la millora relativa que s’ha produït des del 2017. És més, la desigualtat s’ha polaritzat.

Davant aquesta situació sí es poden endegar polítiques públiques. Segons Ricard Gomà només podrem encertar sí es potencien les polítiques de proximitat, doncs no podem reproduir les polítiques socials antigues davant fenòmens emergents i realitats noves. Calen polítiques innovadores. Si a inicis de la democràcia es va posar l’accent en la sanitat i en l’educació, ara cal focalitzar més l’atenció en les polítiques d’habitatge, perquè, juntament amb els baixos salaris, és la causa principal de l’empobriment de la població més vulnerable. Però, el professor Gomà ha insistit que les injustícies socials van més enllà de la desigualtat i ha esmentat com a exemple la discriminació sociocultural, la dependència, la segregació.

En definitiva, si la pobresa té moltes cares, també les polítiques d’inclusió social han de ser polièdriques. I qui ha de tenir més protagonisme són les institucions locals i les comunitats de proximitat. No podem incórrer de nou en el paternalisme institucional (assistencialisme) que cronifica la dependència i la desmobilització, sinó que cal empoderar les persones i els col·lectius i facilitar-los la capacitat de decisió. És el que ell ha anomenat guanyar les sobiranies de proximitat. Les noves realitats exigeixen reivindicar els drets de ciutadania, el dret a la ciutat, és a dir, tornar a la ciutat el protagonisme que el segle XX ha donat als estats i apropar a la gent el poder de decisió sobre les seves condicions de vida, essent conscients que crear justícia topa amb uns límits, però cal organitzar l’optimisme, com sempre han fet les formacions de l’esquerra transformadora.

I acabava la seva intervenció amb una cita d’Eduardo Galeano: “Dejemos el pesimismo para tiempos mejores”.