Revista Nous Horitzons

Història de la publicació Nous Horitzons

La Revista Nous Horitzons (primerament "Horitzons") durant el període 1960 a 1975 ocupa més de mil cinc-centes pàgines, amb molt poques il·lustracions. L'esforç material és considerable si tenim en compte les condicions en què es feia la revista: en plena clandestinitat i imprimint-se a l'estranger (fins el 1972). La iniciativa va comptar amb la participació dels sectors intel·lectuals del PSUC, entre els quals figuraven Manuel Sacristán, Josep Fontana, Josep M. Jaén Teixidor, Jordi Solé Tura i d'altres. En cert sentit, podem dir que el precedent immediat de la revista fou "Quaderns de Cultura Catalana", publicació ciclostilada que aparegué entre 1957 i 1960 a Barcelona sota la direcció de Josep Fontana.

Les etapes de l'època clandestina de la revista són les següents:


Primera etapa: quart trimestre de 1960- tercer trimestre de 1961

El nom de la revista és "Horitzons" i el seu responsable, Francesc Vicens. Va ser legalitzada a Mèxic, on fou impresa fins al número 3 de "Nous Horitzons". La periodicitat prevista era trimestral. Se'n publicaren quatre números. Francesc Vallverdú fou l'encarregat d'organitzar una mena de "redacció cultural" a l'interior i entrà en contacte amb intel·lectuals independents (Josep M. Castelet, Joaquim Molas, Jordi Carbonell, etc.). El nucli de redacció era a París (Pere Ardiaca, Solé Tura, Francesc Vicens, etc.). La revista era corregida per Enric Roig i Querol - nacionalista exiliat a París-, el qual tenia a càrrec seu una secció titulada "Problemes de la llengua".

Segona etapa: primer trimestre de1962 - quart trimestre de 1966


Dificultats del registre de Mèxic (on es publica una revista dita "Horizontes") obliguen a adaptar la capçalera "Nous Horitzons". Dins d'aquesta etapa de cinc anys incloem els set números compresos entre el número 1 de "Nous Horitzons" i el 8 (amb el doble, el 5-6), d'aparició molt irregular. Les causes d'aquesta irregularitat són: 1) detenció a Barcelona de Pere Ardiaca (desembre de 1962), secretari de propaganda del PSUC; 2) majors facilitats de publicar en català a l'interior (els intel·lectuals independents aviat deixen de col·laborar-hi i els mateixos intel·lectuals del partit se'n desentenen); 3) crisi interna del PSUC que afecta a F.Vicens i J. Solé Tura (1964). Precisant més, podem distingir en  aquesta etapa dos períodes: a) el primer (núms.1 a 4), encara a càrrec de F.Vicens, és una clara continuació, malgrat la irregularitat en l'aparició dels antics "Horitzons"; b) el segon (núms. 5-6 a 8), amb l'absència de col·laboracions de Barcelona, dóna a la revista un caràcter d'òrgan de partit. Finalment, cal afegir que la revista tenia una difusió molt restringida a l'interior per les freqüents requises del servei de correus.


Tercera etapa: primer trimestre de 1967 - tercer / quart trimestre de 1971


Aquesta és "l'etapa d'or" de l'època de la clandestinitat. La regularitat és bona: quinze números en cinc anys, del número 9 al 23. La direcció del partit havia encarregat a una redacció de l'interior la responsabilitat de la revista: el director era Manuel Sacristán; el secretari de redacció, Francesc Vallverdú; i la resta del consell era integrat per Giulia Aidonolfi, Josep Fontana, Xavier Folch, Josep Ferrer i Josep Termes, entre d'altres. Funcionava també un nucli de redacció a París. Entre els col·laboradors més habituals de l'exili cal esmentar Rafael Vidiella i Teresa Pàmies, amb nombrosos pseudònims. Alguns redactors de l'interior comencen a col·laborar amb nom propi: Manuel Sacristán (num. 10), Josep Fontana i J.R. Capella (núm. 12), Francesc Vallverdú (núm. 15). La revista té més bona difusió, perquè es reprodueix a Catalunya: els clixés es feien a França i es passaven a l'interior.


Quarta Etapa: Gener 1972 - setembre 1976


Comprèn dels números 24 al 32. La revista es fa totalment a l'interior, però no en tipografia. Pere Ardiaca en va ser el responsable. Els secretaris de redacció foren Joaquim Sempere i, després, Rafael Ribó. Altres redactors: Teresa Pàmies, Feliu Formosa, Francesc Vallverdú, entre d'altres.

Amb aquesta etapa s'acaba la clandestinitat. A partir d'abril de 1977 la història de "Nous Horitzons" enceta un altre període:

Cinquena etapa: abril 1977  (número 33) - gener-març 1982 (número 78)


Nous Horitzons en la legalitat incorpora plenament temàtiques referents al feminisme, l'ecologisme, el moviment gay, el pacifisme, els nous moviments socials, alhora que manté i aprofundeix les temàtiques clàssiques d'una publicació marxista. Junt amb les propostes programàtiques per a la reconstrucció nacional de Catalunya (sobre sanitat, funció pública, ensenyament, seguretat...) es tradueixen articles publicats en altres revistes de pensadors marxistes italians, francesos i anglesos, fonamentalment.

El febrer de 1978 s'incorporen al Consell de redacció Francesc de Carreras, Jordi Guiu i Laura Tremosa. L'abril de 1979 s'hi incorporen Pau Bordonava, Jordi Borja, Leandre Colomer, Joaquim Horta, Antoni Segarra i Jordi Vives. En el número 56, de setembre de 1979, la revista adopta una nova fórmula i un nou format més gran.


Sisena etapa: del número 79, abril-maig-juny 1982, al número 111, abril 1989


Director responsable: Ramon Espasa. Consell de redacció: Joan Botella, Francesc de Carreras, Josep M Colomer, Emili Gasch, Oriol Ramis, Ignasi Riera, Francesc Roca, Laura Tremosa, Francesc Vallverdú, Manuel Vázquez Montalbán i Ricard Vinyes. Director periodista: Andreu Claret. Març-juny 1985 (núm. 94) s'afegeixen al Consell de redacció: Josep Chabàs, Eduard Jiménez, Miquel Molins, Emili Muñoz i Mariona Ribalta. Directora periodista: Marta Corcoy. A partir del número 83, març-maig 1983 canvia la portada, sota del títol de la revista apareix una sanefa. Durant aquest període es fan dues revistes per any, amb una periodicitat poc definida. Es realitzen homenatges a Karl Marx, a Antonio Gramsci i a Gregorio López Raimundo.


Setena etapa: del número 112, abril 1989, al número 162 de 2001


Al llarg d'aquest extens període el director és  Francesc Roca. El Consell de redacció va anar variant al llarg d'aquests 12 anys; en van formar part Josep Lluís Atienza, Joan Botella, Francesc de Carreras, Josep Chabàs, Agustí Colominas, Joan Coscubiela, Ramon Espasa, Enric Franch, Emili Gasch, Andreu Mayayo, Eduard Jiménez, Miquel Molins, Emili Muñoz, Oriol Ramis, Mariona Ribalta, Ignasi Riera, Laura Tremosa, Francesc Vallverdú, Josep lluís de Villasante i Ricard Vinyes, entre d'altres noms destacats. Als darrers anys d'aquest període Josep Vendrell i Marc Rius realitzen les tasques de coordinació i planificació de la revista.


Vuitena etapa


Aquesta etapa va des del número 162 de l'any 2001 fins a l'actualitat. Aquest període es va caracteritzar per la renovació tant de la imatge gràfica (al número 166 de l'any 2002) com de lideratges, donat que el 2001 Ricard Fernández va substituir Francesc Roca com a director de la revista. En el número 169, de 2003, Joan Font substituïa Ricard Fernández com a director fins al número 177-178, de 2005, on Oriol Costa s'estrenava com a director, responsabilitat que ocuparà fins al 2007, quan Maria de la Fuente esdevé la primera directora de la Revista Nous Horitzons.

Durant aquest període han format part del Consell de Redacció: Dolors Camats, Jesús Contreras, Joan Font, Ricard Gomà, Gemma Jaumeandreu, Alfons Labrador, Roger Morales, José Antonio Noguera, Sara Moreno, Montserrat Pi, Marc Rius i Raül Romeva.  Actualment el Consell de Redacció el formen: Dolors Camats, Oriol Costa, Sandra Cruz, Maria de la Fuente, Maria Freixanet, Ricard Gomà, Alfons Labrador, Pablo Martinelli, Sara Moreno, Daniel Polo, Marc Rius, Raül Romeva, Josep Vendrell i Zaida Muxí. A nivell temàtic es produeixen variacions i s'introdueixen nous elements de debat de l'esquerra plural i transformadora com la utilització dels espais públics, la construcció europea, les rendes bàsiques, l'habitatge digne, les mobilitzacions socials i les qüestions de gènere entre d'altres aspectes. També s'incorporen debats oberts a la societat com l'elaboració de l'Estatut de Catalunya o el procés de pau d'Euskadi.  El 2008 la revista renova la seva imatge gràfica  en el número 187-188,  monogràfic sobre Cultura i Maria de la Fuente passa a ser la directora de la publicació. Al 2011 Maria de la Fuente deixa la direcció de la Revista Nous Horitzons i Oriol Costa passa a ser el nou director, s'incia la seva nova etapa amb la publicació del número 204 "Democratitzar la comunicació, comunicar la democràcia".

Actualment el director de la Revista és en Miquel Àngel Essimba i el Consell de Redacció l'intregren: Marc Andreu Acebal, Jaume Bosch i Mestres, Dolors Comas d'Argemir i Cendra, Sandra Cruz Torres, Miquel Àngel Essomba Gelabert, Bet Font i Montanyà, Ricard Gomà Carmona, Gemma Lienas i Massot, Marc Rius Piniés, Ghasan Saliba Zeghondi i Jordi Vaquer Fanés.

*Per saber-ne una mica més reproduïm a continuació l'article  Atles de la revista Nous Horitzons (1960-1977)  publicat al número 198 de la Revista Nous Horitzons: Heinrich Böll i el compromís Polític. Eines de reflexió política, escrit per Francesc Roca

Atles de la revista Nous Horitzons (1960-1977)

La creació el 1960 i la trajectòria -si més no, fins a 1977- de la revista Nous Horitzons són un molt bon exemple dels mecanismes de funcionament d'alguns dels sectors més dinàmics de la societat catalana contemporània. Per exemple, la possibilitat d'actuar políticament a estats democràtics propers (com França o Mèxic). Aquests mecanismes, d'altra banda, s'insereixen en el marc de la bipolaritat generada per la Guerra Freda (1947-1989). Nous Horitzons és una proposta dels comunistes catalans, però no és un ‘producte de l'Est', ni tampoc és un producte d'un ‘racó de l'Estat espanyol'.

Aquests sectors (els intel·lectuals, tècnics i professionals del PSUC, o de l'entorn del PSUC) tenen molts elements transversals, sovint sense ser-ne del tot conscients. La proposta editorial de la gent de Nous Horitzons travessava, com veurem, la bipolarització del món, la divisió del món en dos blocs antagònics. Travessa, també, i va més enllà de la idea dels estats inventats al segle XIX (o a 1918-20). I salta les barreres de classe i d'origen. El primer director de la revista (Francesc Vicens) és fill de la burgesia liberal-conservadora de Barcelona. El segon director (Manuel Sacristán) era fill de Madrid i havia estat falangista. El tercer (Pere Ardiaca) era fill de pagesos de les terres de Lleida i havia estudiat al Seminari. El primer administrador, a París el 1960, fou un antic viatjant de productes farmacèutics nascut a Lloret de Mar (Germinal Ros).

Barcelona, París, Mèxic DF

La revista Nous Horitzons va ésser resultat d'una decisió política del Partit Socialista Unificat de Catalunya (creat el 1936), que tenia una publicació central (Treball, diari quan era legal el 1936-39) i moltes altres publicacions, però no editava una revista d'alta cultura. Nous Horitzons es va començar a editar trimestralment el 1960 a Mèxic DF. En cap cas la censura espanyola l'hagués autoritzat. En català, i des de 1959, hi havia una altra revista d'alt nivell, Serra d'Or, mensual, que existia perquè la publicava l'Abadia de Montserrat, que estava legalment aixoplugada per l'Estat del Vaticà.

El consell de redacció de Nous Horitzons tenia un nucli a París, un nucli a Barcelona i un nucli a Mèxic. La decisió de fer la revista la va prendre la direcció del PSUC els primers mesos de 1960 (en aquell moment, el Comitè Executiu estava formada per Josep Moix, Gregori López Raimundo, Pere Ardiaca, Josep Serradell, Margarida Abril, Leonor Bornau i Francesc Vicens).

Ateses les dificultats que les organitzacions del PSUC tenien a Europa, van decidir que seria l'organització del PSUC de Mèxic qui s'ocuparia de produir i distribuir la revista. A Mèxic, el primer director gerent fou Miquel Adam, la primera redacció a Nayarit, 47 (México 7, DF) i la primera administració a Bahía Ballenas, 40 (México 17, DF).

Des de 2 continents

Els seus primers col·laboradors vivien a Mèxic (Ramon Costa-Jou, Josep Muni), a Catalunya (Francesc Vallverdú, Josep M.Castellet, August Gil Matamala, Carme Vilaginés, Feliu Formosa, Xavier Fàbregas, Josep Fontana, Núria Sales, Jordi Carbonell, Francesc Nel·lo, Manuel Sacristán, Guilia Adinolfi, Josep Termes), a París (Francesc Vicens, Jordi Solé-Tura, Joan Martorell, Pere Ardiaca, Armand Duval, Arnau Puig, Joan Haro, Teresa Pàmies, Ambrosi Carrion, Núria Sales), a Nimes (Robert Lafont) i a Marsella (Claudi Barsoti).

Però, també anirien arribant col·laboracions de La Havana-Cuba (Marí Carrera, Francesc Fàbregas), Budapest-Hongria (Rafael Vidiella), Bucarest-Romania (Marcel Plans), Moscou-Rússia (Emili Vilaseca, Gabriel Arrom). El primer corrector era a París (Enric Roig i Querol), i el primer grafista a Mèxic (Vicenç Rojo). Hi hauria articles enviats des de la presó de Burgos (Pere Ardiaca). El 1967, des de Sueca (Joan Fuster, escrivint sobre Gramsci).

El primer director fou un llicenciat en Dret, estudiós d'alguns fenòmens revolucionaris, dirigent polític i crític d'art (Francesc Vicens). El segon director de la revista, a partir de 1964, fou un filòsof i traductor de l'alemany (Manuel Sacristán). La continuïtat l'assegurarien, des de Barcelona, un editor i poeta (Francesc Vallverdú), des de París, una periodista i escriptora militant (Teresa Pàmies), i des de Budapest, un polític esdevingut memorialista (Rafael Vidiella). A partir de 1972, i fins a 1977, el nou director és un polític que escriu (Pere Ardiaca) i el nou cap de redacció, un sociòleg amb formació filosòfica (Joaquim Sempere).

Els col·laboradors dels primers anys (1960-1976) foren gent del món de l'art (Francesc Vicens, Arnau Puig, Joan Haro, Josep Corredor-Mateos, Alexandre Cirici-Pellicer, Antoni Tàpies), la literatura (Francesc Vallverdú, Josep M. Castellet, Joaquim Molas, Robert Lafont, Teresa Pàmies, Claudi Barsotti, Jordi Carbonell), el teatre (Feliu Formosa, Francesc Nel·lo, Xavier Fàbregas, Ricard Salvat), l'ensenyament (Ramon Costa-Jou, Jordi Monés, Giulia Adinolfi), l'enginyeria industrial (Isidor Boix, Alfons C.Comín), la filosofia (Manuel Sacristán, Joaquim Sempere, Joan-Ramon Capella), la psicologia (Carme Vilaginés), la historiografia (Josep Fontana, Núria Sales, Josep Termes, Pierre Vilar), l'economia (Gabriel Arrom, Josep Muni, Antoni Montserrat, Andreu Mas-Colell, Ernest Lluch), el dret (Josep Solé Barberá, August Gil Matamala, Jordi Solé-Tura) i la política (Rafael Vidiella, Pere Ardiaca, Emili Vilaseca, Leonor Bornau, Gregori López Raimundo, Josep M. Sendrós, Ramon Soliva, Isabel Vicente, Antoni Gutiérrez Díaz).

La llista, però, és incompleta, car, ara per ara, no coneixem alguns dels pseudònims utilitzats, sobretot, pels col·laboradors que vivien habitualment a l'Estat espanyol, amb l'objectiu d'escapar als controls policials.

Distribució : una per una

Des de la impremta de Mèxic DF, la revista era distribuïda en sobres individuals, o en paquets de diverses dimensions. Segons Francesc Vicens, a Mèxic se'n destinaven 250 exemplars. A Cuba se'n destinaven, 57, a Veneçuela 60, a Argentina 33 i a Xile s'hi enviaven 22 exemplars. El gruix de l'edició era destinat, lògicament, a Europa. A París, 470 exemplars. Un total de 525 exemplars a 17 adreces de ciutats de diferents estats europeus. De l'estat francès, amb predomini occità, 5 ciutats : Brest, Marsella, Tolosa, Montpeller, Besiers. A Bèlgica, 2 adreces : Brussel·les, Lieja. A Suïssa, 1 adreça de Ginebra. A Itàlia, 1 adreça de Milà. Al Regne Unit, 3 : Londres, Glasgow, Edimburg. A Alemanya, 2: Heildelberg i Stuttgart. A Finlàndia, 1 adreça de Hèlsinki. Segons Germinal Ros, cal afegir a la llista anterior Perpinyà, i a adreces catalanes de Praga, Budapest, Berlín, Varsòvia i Moscou.

Per evitar la previsible confiscació policial d'exemplars de la revista, l'organització del PSUC va idear la possibilitat de realitzar múltiples trameses individuals per correu postal des de les adreces personals d'aquestes ciutats europees fins a diferents adreces de l'interior de l'Estat espanyol que, en principi, no eren motiu de vigilància policial. Aquesta era la fórmula -capil·lar, dispersa, en xarxa, molt abans de la Xarxa- de què la revista pogués arribar als seus principals destinataris : professors, gent del món de la cultura, estudiants avançats i responsables polítics.

De Mèxic a Marsella

Per bé que Nous Horitzons era una revista legal mexicana que s'editava i s'imprimia a Mèxic DF, a partir d'un cert moment la direcció del PSUC va considerar més eficaç "reproduir a França el que s'imprimia a Mèxic". La reproducció es realitzava en una impremta secreta fins i tot per a Germinal Ros, veí de la població francesa de Stains, al nord de París, i administrador de la revista. "Es feia amb tota reserva -escriu Ros- fins al punt que jo mateix ignorava la impremta on es feia". Des del primer número de 1969, als crèdits de la revista apareix una adreça de Marsella i un nom d'editor responsable: Claudi Barsotti.

D'Alella a Sants

El 1977, la legalització del PSUC és també la possibilitat que la revista Nous Horitzons esdevingui una revista de pensament que circuli lliurement. Durant uns pocs números, l'adreça de la revista és a una urbanització d'Alella, al Maresme. Després, a un local del carrer Vallespir, a l'exvila de Sants. Els nous directors (Joaquim Sempere i Andreu Claret Serra) n'asseguren la continuïtat. El gran canvi, però, és el que promou un joveníssim historiador (Leandre Colomer) que és un dels creadors d'una revista destinada a tenir èxit (L'Avenç) i amb un editor audaç (Eugeni Rodríguez) d'un magazine que s'avança, i s'estronca (Crónica). El canvi de format -i d'estètica: som al pop- i d'idees de Leandre Colomer inaugura una nova època de la revista. I intervé, qui sap si decisivament, en la configuració d'una nova època del pensament i l'acció política a l'àrea catalana.

Francesc Roca, professor de Política Econòmica, UB.